Els 5 corrents educatius més influents

L'educació tradicional es transforma, deixant l'augment de nous corrents educatius que donen molta més llibertat als estudiants. Tot i que la majoria d'aquests corrents ja són diverses dècades, ara és, gràcies a les noves tecnologies, quan es reinventen i s'estenen per un gran nombre de països i institucions educatives.

Aquests són els cinc que són els més transformadors del panorama educatiu:

Mètode Montessori:María Montessori, la primera dona italiana de graduar-se en medicina, va desenvolupar aquest mètode donant a la classe a 50 estudiants als afores de Roma el 1907. María Montessori va argumentar que els nens neixen amb ment absorbents i estan totalment capaços de dur a terme l'autoaprenentatge gestionat .

Tenint en compte aquesta idea, Montessori va idear un sistema educatiu en què els estudiants, impulsats per la llibertat de triar com utilitzar el seu temps a classe, perseguirien oportunitats d'aprendre pel seu compte.

Montesorri creia que els nens necessiten llargs períodes de concentració i, com a conseqüència, el sistema educatiu tradicional no és el millor mètode d'aprenentatge. Per tant, sota el seu mètode, els estudiants utilitzen llargs blocs de temps de la manera que trien, mentre el professor observa.

Una altra característica del mètode Montessori és que les classes inclouen estudiants de diferents edats (rangs de 3 anys de diferència) i que no hi ha notes, exàmens ni mètodes d'avaluació.

Avui dia, aquest mètode és vàlid en més de 5.000 escoles, principalment als Estats Units i té estudiants il·lustres, com ara Google Counders, Sergey Brin i Lawrence Page.

Mètode Waldorf:El filosopher austríac i científic Rudolf Steiner va desenvolupar aquesta estratègia docent que es basa en el desenvolupament complet dels nens (cos, espiritual i intel·lectual).

Steiner creia que hi havia tres períodes de 7 anys en el desenvolupament dels nens; Com a conseqüència, el seu enfocament educatiu reflecteix el que hauria de ser ensenyat i el que no es troba en cadascun d'aquests períodes.

Així, en els primers 7 anys, Steiner defensa el desenvolupament d'habilitats no cognitives, de manera que proposa un joc basat en el joc i la interacció en lloc d'aprenentatge formal. Els propers 7 anys, la creativitat i la imaginació són les característiques que dominen l'ensenyament (llengües estrangeres, arts escèniques, etc.) i després es traslladen a un tercer període de responsabilitat més formal i social centrada en la responsabilitat social. Segons aquesta estratègia docent, cap nen ha de començar a llegir i escriure abans dels 7 anys.

El mètode Waldorf va ser ocupat per primera vegada a Stuttgart (Alemanya) el 1919 i des de llavors ha estat estès per molts altres països.

Mètode Harkness:El mètode Harkness no es basa en cap ideologia, sinó en un element dels mobles, la taula.

D'aquesta manera, qualsevol tipus que utilitzi aquesta estratègia docent, desenvolupada pel magnat Edward Harkness, gira al voltant d'una taula. Els estudiants s'asseuen i parlen de tots i cadascun dels temes, de la història a les matemàtiques.

Això suposa una gran transformació de classes tradicionals disposades en forma de públic. A més, el paper del professor també es diferenciament en el mètode Harkness, ja que la seva responsabilitat no és altra cosa que moderar la conversa i assegurar-se que la conversa no es desvia massa.

El mètode Harkness fomenta les habilitats de comunicació dels estudiants i el respecte, entre moltes altres habilitats. No obstant això, requereix una sèrie d'estudiants per classe baixa, que ha limitat notablement la seva expansió entre els sistemes educatius públics.

Mètode Reggio Emilia:Reggio Emilia és una estratègia docent dissenyada per a nens menors de 10 anys i que es va desenvolupar a la ciutat del mateix nom del nord d'Itàlia per part de Loris Malaguzzi Educador, després de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta estratègia té bastants similituds amb el mètode Montessori, ja que es basa en l'autoaprenentatge. No obstant això, la característica distintiva del mètode Reggio Emilia promou els pares per tenir un paper actiu en l'educació dels seus fills. D'aquesta manera, les classes estan dissenyades perquè els nens se sentin a casa.

Mètode Sudbury:Aquesta estratègia docent va néixer el 1968 a Massachussets, Estats Units i es basa en els principis de la individualitat i la democràcia, que es porten a extrems mai vistos en el camp educatiu.

Així, a les escoles que apliquen aquest mètode, els estudiants tenen un control total sobre què s'avaluen (si s'avaluen) a través dels seus vots. Els vots d'estudiants, professors i personal de l'escola tenen el mateix valor i la votació decidir del pressupost escolar per contractar professors.

La filosofia d'aquest mètode és que els estudiants poden prendre decisions i assumir certs nivells de responsabilitat. Segons els seus defensors, això manté els estudiants motivats a aprendre, especialment de manera col·laborativa.

Aquest mètode s'estén en moltes institucions educatives privades, principalment als Estats Units i al Canadà.